20190730_181945

Quan coneixes el teixit empresarial predominant de algunes comarques t’adones quanta ajuda es pot oferir a les petites i mitjanes empreses per un canvi de cultura.

Quan parlo d’un canvi de cultura en refereixo a :

– Introduir noves maneres de conduir persones, passant de les empreses jeràrquiques, i moltes vegades de sagues familiars, a organitzacions mes horitzontals a on tots els treballadors puguin participar aportant idees per la innovació i la millora continua.

– Ensenyar i aprendre com es poden millorar els processos, a fer anàlisis de cada tasca i veiem que es allò que aporta valor, tot allò per el que el client ens paga i a on hem de posar els esforços, i trobar allò que no aporta valor al negoci i que en diem malbaratament i que hem d’eliminar o minimitzar.

– Millorar la comunicació interna, de dalt a baix i de baix a dalt, creant camins i sistemes de comunicació normalitzats que permetin informar a tothom de les estratègies, resultats i objectius del negoci, i al mateix temps donar la oportunitat a tots els treballadors de aportar noves idees i a participar amb les decisions del seu àmbit de treball.

– Aprendre a analitzar les causes dels problemes i trobar la millor solució, creant nous processos mes eficients i que es mantinguin en el temps.

– Treballar amb equip, respectant la singularitat de cadascú, i potenciant la participació, amb la base de la confiança i la gratitud.

En definitiva donar totes les eines per tenir l’empresa preparada per el futur, en un entorn incert, canviant, complexa i ambigu.
Estic convençuda que es la millor manera de tenir mes possibilitats per ser empreses viables i competitives, a on les noves generacions es sentin atretes per treballar, i si cal siguin capaces de reconvertir-se fen nous productes o donant nous serveis segons la demanda dels mercats.
Tot això sembla de calaix però en pregunto perquè moltes d’aquestes petites i mitjanes empreses s’aferren en els seus entorns quotidians, ofereixen una resistència al canvi inversemblant i a vegades diuen que volen fer però cap conducte els acompanya, ni posen cap recurs per tirar endavant un procés de canvi. Suposo que es comoditat i segurament la por a el canvi.
No es fàcil per els que ens dediquem a ajudar, treballar en entorns tan resistents i a vegades s’acaba tirant la tovallola per manca de credibilitat i visió de la direcció.
Penso que els líders intel·ligents o be es llençant a promocionar i fomentar el canvi, donant exemple, o un altre alternativa es fer un pas el costat i deixar fer a els equips de treball sense parar les accions per el canvi.

FES O DEIXA FER, PERÒ NO ET QUEDIS A MITGES!

Anna Carré
Coach&Lean Six Sigma Consultant